L’entrenament d’un model com GPT-4 o Llama-3 emet entre 500 i 1.000 tones de CO₂: l’equivalent a 200 vols París-Nova York o al consum elèctric anual de 500 llars europees. Cada consulta innecessària a un model gegant multiplica aquest cost sense cap benefici real.
Mentrestant, centenars de milers de targetes gràfiques i servidors especialitzats queden obsoletes cada any i s’acumulen com a residus perillosos plens de coure, or, liti i terres rares, amb taxes de reciclatge inferiors al 20 %.
Si no imposem límits clars —models més petits per tasques senzilles, auditories energètiques obligatòries, impostos al consum frívol i centres de dades 100 % renovables—, la IA es convertirà en un dels majors contribuents nets a l’escalfament global abans del 2030.
No podem permetre’ns una intel·ligència artificial que sigui brillant per dins i suïcida per fora. La sostenibilitat no és una opció: és la condició de supervivència.
Per salvar el medi ambient, la IA ha de ser 100 % verda i responsable. Això només s’aconsegueix amb aquest triple compromís innegociable:
- Energia 100 % renovable: els centres de dades i l’entrenament de models han de funcionar exclusivament amb solar, eòlica i hidràulica verda. La petjada de carboni actual de la IA és insostenible; cal reduir-la a zero ja.
- Economia circular total pel maquinari: reutilitzar, reparar i reciclar cada GPU, TPU i xip. Zero residus electrònics tòxics al planeta.
- Models més petits i hiper-eficients: deixar de crear gegants ineficaços i prioritzar arquitectures lleugeres que facin el mateix amb un 90 % menys d’energia.
I el més important: la missió de la IA ha de ser combatre la crisi climàtica —optimitzar xarxes elèctriques, predir desastres, accelerar la descarbonització—, no alimentar un consumisme digital absurd.
