Política d’etiquetatge de punts de xarxa
La politica d’etiquetatge de punts de xarxa fa referencia a les practiques i normatives utilitzades per assignar etiquetes a diferents punts dins d’una xarxa, amb la finalitat de gestionar, organitzar, identificar i controlar les comunicacions o les dades que es transmeten a traves d’aquesta xarxa. Aquesta politica es essencial en entorns com ara xarxes informatiques, xarxes de telecomunicacions o xarxes de distribucio d’energia.
Les etiquetes poden referir-se a diversos elements, com ara:
- Identificació de la ubicació del punt de xarxa: Assignar etiquetes per a identificar físicament els punts (nodes) dins d’una xarxa de comunicació, com ara routers, commutadors o altres dispositius.
- Classificació del trànsit: En xarxes informàtiques, les etiquetes poden ser utilitzades per identificar i classificar el trànsit segons diferents criteris (prioritat, tipus de dada, aplicacio, etc.). Per exemple, en tecnologies com el Quality of Service , es poden utilitzar etiquetes per assignar prioritat al trànsit d’algunes aplicacions respecte a altres.
- Seguretat i control d’acces: Les etiquetes també poden utilitzar-se per a definir regles de seguretat, com ara l’accés o la protecció d’informació en funció de les etiquetes de seguretat assignades a cada punt. Aixo es comu en la gestio de seguretat de xarxes corporatives.
- Protocol d’etiquetatge: Els protocols de xarxa poden definir com s’assignen i s’utilitzen les etiquetes per a la identificació del trànsit i la configuració de la xarxa. Un exemple d’això és el protocol Multiprotocol Label Switching, que utilitza etiquetes per a gestionar el transit en una xarxa IP.
- Seguretat de la xarxa: Les etiquetes també poden tenir un paper en la segmentació de la xarxa, on els punts de xarxa son etiquetats segons el seu nivell de seguretat i poden restringir o permetre comunicacions entre determinats segments segons la seva classificació.
